dimecres, 10 de gener del 2018

Poemes




Aquest vent no té pèls a la llengua.
Quan udola fa ta casa seua.
En malparlen portes i persianes.
Pel cel, mitjons, calçotets i calces.


1. Penja una imatge representativa del poema.
 Resultado de imagen de tornado
2. Tema del poema.
El vent.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Rima consonant,
4 versos.
36 sil·labes 
4. Cerca el significat de les paraules en negreta. 
udola- cridar, plorar 
malparlen- xerrar malament. 
 5. Opinió personal.
Es bonic perque les tormentes i el vent sempre m'han agradat.


Comprensió lectora

   MALEÏT MAL DE CAP
Aquell matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava pensar. Les ordres al seu cervell arribaven amb retard i això ralentitzava els seus moviments. El primer cap a la cuina, a per un cafè amb llet i una d’aquelles meravelles farmacèutiques que miraculosament fan desaparèixer el dolor.
S’esperà uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taula, mentre suportava lentament el sorollet de la cafetera que s’anà convertit en un piulet agut i penetrant.
Aturà el foc i començà aquell petit ritual de cada matí per poder començar el dia amb força i energia, o almenys això es pensava. Res de menjar, la seva fam, dormilega, encara no havia despertat.
Prengué la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a veure’s el cafè amb llet, que tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins arribar a Ítaca.
El viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el pàncrees) i uns llampecs (el fetge) sacsejaren la barca que quedà destrossada. sense pietat.
Un cop arribada la calma, la barca, molt atrotinada, surà a la deriva cap a ponent (l’intestí prim) però un cop  de vent li canvià el sentit cap a llevant (l’intestí gros). I finalment, només una part fragmentada arribà a Ítaca (l’anus), la resta es quedà per sempre més presa de la mar.
Aixecà el cap, i com per art de màgia, tot restà en calma. El seu mal de cap s’havia esfumat.
                        Carolina Ibac
1. Cerca una imatge que s'adigui amb el contingut d'aquest text.
 Resultado de imagen de barquito en el mar
2. Explica el contingut del text.
Explica la aventura de la pastilla que li llevaria el mal de cap.
3. Opinió personal.
Es una versio diferent. 

Refranys hivernals


De nou l'hivern, de nou el vent, les boires, la pluja i la neu; de nou el fred s'ensenyoreix del temps. Fred i neu tot en un. I el nostre refranyer sempre a punt per recordar-nos la saviesa popular sobre la la neu -com ja hem vist al blog en un altre post de refranys de la neu- i el bé o mal que produeix, sobretot al camp.
1. Tria els 10 que més t'agradin,  els penges al teu blog amb una imatge adient per a cada un i n'expliques el seu significat.

A Nadal neu a la serra, i pau a la terra
 Resultado de imagen de paz y nieve
Aigua de desembre, és neu sempre
 
Resultado de imagen de nieve
Blanc com la neu 
 Resultado de imagen de nieve

Refranys hivernals sobre la neu:

A la neu de març tots els vents li són contraris
A la panxa del bou ni neva ni plou
A mitjan novembre, bufa el vent, plou i neva
A Nadal neu a la serra, i pau a la terra
A on n'hi ha neu no hi aneu
A punt de neu
A Sant Andreu aigua o neu o un fred molt breu
A sant Anton, la neu ja té cames
A torrar neu!
A Tots Sants, neu en els alts
Aigua de desembre, és neu sempre
Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu
Aire de baciver, la neu al darrer
Això són neus d'antany
Al gener la neu s'assenta com un cavaller, al febrer fuig com un ca llebrer
Amb neu de gener, cap any és groller
Any d'abelles, any de neus
Any d'avellanes, any de neu
Any de neu, any d’olives
Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat
Any de neu, any de gra
Any de neu, any de moc
Any de neu, any d'oli
Any de neus tardanes, any de pedregades
Any de rosada, any de forment
Any de rovellons, neu fins als collons
Any de set nevades, blat per les teulades
Blanc com la neu
Boires de desembre, ni pluges ni neus són de tembre
Bona és la neu quan ve al seu temps
Bones són les nevades quan mantenen les gelades
Bromes en rodó, vent o neu en abundor
Créixer com una bola de neu
Cap d'Any nevat, bon any assegurat
Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat
Cel aplomat, neu a muntanya


Cel de panxa de burra, neu segura
Com de neu fosa
Com era de neu, es desfeu
Créixer com una bola de neu
Cuidar-se'n com les neus d'antany
De la neu de febrer, com l'aigua dintre d'un paner
De l'any de la neu
Desembre nevat, bon any assegurat
Desembre, gelat i nevat
Desfer-se els quartos a la mà com la neu
Després de la gelada, ve la nevada
Dia de sol, vespra de neu
El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar
El fred i la neu no es queden al cel
El març marcejava i l'abril aigua nevava
En Nadal, neu en la serra i pau en la terra
En temps de neu, un all val com un cavall
Entre Tots Sants i Nadal, pluja i neu faran prou mal
Ésser blanc com la neu
Febrer, neu en darrer
Fer-se com una bola de neu
Fondre's com la neu
Forta aigualada, parenta de la nevada
Fred i neu, per Sant Andreu
Fredeluga per l’octubre, neu segura
Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat
Hivern de gelades, collita assegurada
Ja plou, ja neva, ja pixa l'ovella
La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
La neu de febrer marxa com un gos llebrer
La neu de gener tot l'any va bé
La neu de l'Advent, gela fàcilment
La neu de Nadal de femada val
La neu de sant Andreu fins a Carnestoltes la veureu
La neu, pel qui la veu
Les rosades aturen les nevades


Marinets sobre gelada, pluja o nevada
Moixons arramadats, neu pels serrats
Nadal nevat, anyada de blat
Nadal nevat, cara de gat
Nadal nevat, estiu regalat
Nadal nevat, maig regalat
Nadal nevat, primavera regalada
Neu a la muntanya, fred a la plana
Neu a l'abril, pedregades a l'estiu
Neu en terra, borrasca en mar

dimecres, 13 de desembre del 2017

Expressió escrita



    1. Explica com vares descobrir que els reis màgics eren els teus pares i com et va fer sentir.
Ho vaig descobrir perque vaig trobar els regals dins s'armari i ja m'ho varen explicar i me vaig sentir trista perque ja  no va tornar a ser el mateix mai més.

    2. Explica el que vol dir aquesta frase: "Els reis sí són màgics perquè els pares són capaços de fer màgia per tal d'aconseguir veure aquella lluentor especial als ulls dels seus fills".
Aquesta  frase xerra de com els pares fan el que sigui per veure la cara de felicitat dels seus fills en veure els regals.

Vinyoli


  1. Cerca el significat de la paraula ingràvida. Quin significat té al poema?
Que no té pes o no esta sotmes a cap tipus de força.

  2. Explica el significat del títol en referència al poema.

Que hi era pero com si no hi fos.

  3. Amb què identifica la casa enrunada?
Amb el cor. 


        



Eres on eres


Eres on eres by Joan Vinyoli
Eres on eres, a photo by Joan Vinyoli on Flickr.
                             Eres on eres,
et movies ingràvida, però
no sense objecte.
                            I en obrir la porta
de la casa enrunada on havíem passat tota la nit
en llits separats, eixí la matinada
silenciosa, de safrà. […]
J.Vinyoli

Accentuació

Resultado de imagen de accentuacio

Exercici 1. Accentua totes les paraules que calgui de les paraules agudes que tens a continuació: 

jardi, país, cançó, camio, allí, aqui, arros, però, cantes, aixo, gairebé, pogués, pages, despres, carreto, cafè, nomes, fare, faran, Ramón, passeges, segon, exclós, aten, irlandes, rodò, compraras, palau, cigro, intern, pure, germà, nervios, algú, congres, plataner, autobús, novè, perque, excursio, espos, máquina, suplica.

Exercici 2. Accentua totes les paraules que calgui de les paraules planes que tens a continuació:

pomes, portéssim, prestec, pressec, barràca, públic, origen, fenómens, cervol, tinguerem, economía, tinguereu, nuvol, policia, telefon, mobil, compressiu, estomac, correr, solid, caracter, castig, angel, obrissiu, recorrer, creixer, neixer, erem, ereu, il·logic, plastic, debil, temer, fotógraf, fotografia, diguessiu, diguessin, suplica, máquina.

Exercici 3. Accentua totes les paraules que calgui de les paraules esdrúixoles que tens a continuació: 

esglèsia, ciéncia, história, víctima, gloria, victoria, intendencia, estàtua, fòrmula, família, infància, pólvora, quilómetre, industria, cólonia, solitaria, ánima, memories, gabia, misèria, independencia, materia, tòmbola, influencia, gàlaxia, farmàcia, Eulàlia, assitencia, màquina, suplica.

 Exercici 4. Completa els espais en blanc amb un dels mots que et donem.

ÉS/ES: .....Es..... diu que demà vindran. No .....és..... el que em pensava.
BÓTA/BOTA Si trobes la meva .......bota..., omple-me-la de vi. La sola de la .......bóta... se m’ha foradat. MÉS/MES Posa-me-n’hi un pèl ....mes...... El ....més...... entrant començarà les vacances.
MOLT/MÒLT Quan vaig arribar al molí, ja havien ...mòlt....... la meitat del gra. Van cridar .....molt..... ,però no va passar res.
NÉTS/NETS Un dia em presentarà els seus .....nets..... Fes el favor de deixar els vasos més ...néts.......
SÒL/SOL El preu del ..sòl........ preocupa la gent. Em vaig trobar molt .....sol.....
TE/TÉ A quina hora preneu el ....té......? ......te...., i no me’n tornis a demanar més.
ÚS/US No ....us...... entendré mai: no dèieu que us n’anàveu? Quin .......ús... vols fer d’aquesta informació? VENEN/VÉNEN Si han dit que ja ..vénen........ , esperem-los. m’han assegurat que cada dia ho ..venen........ tot. BÉNS/BENS No tots els .....bens..... del ramat pertanyen al mateix amo. Tothom diu que posseeix molt ........béns.. immobles.
DEUS/DÉUS Els ......deus.... mil pessetes del dinar d’ahir. Els romans adoraven diversos ...déus....... DÓNES/DONES Si avui et porten les pastilles, demà els les .....dónes..... M’han dit que les ......dones.... són al cinema. SON/SÓN Veure aquesta pel·lícula em a venir ....son...... Si .....són..... les nenes, crida-les.
JÓC/JOC Les gallines, a les vuit, van a ....jóc...... Sense vosaltres no podem començar el .....joc..... MÈUS/MEUS Se sentien uns .....mèus..... esgarrifosos. Ahir em vaig deixar els ...meus....... apunts.
MON/MÓN Li agradaria canviar el .......... No heu pas vist .......... germà?
OSSOS/ÓSSOS No pot treballar perquè té desgast d’.ossos......... Han canviat la gàbia dels ...óssos....... del parc. SÈU/SEU Van untar les rodes del ..sèu........ cotxe amb .seu........

Exercici 5. Fixa’t ara en les paraules d’una sola síl·laba i accentua les que han de dur accent. 

1. Aquest mes farem vacances i tindrem més temps per llegir. 2. T’he fet una tassa de cafè, perque se que el té no t’agrada. 3. Avui no fa gens de sol. 4. Ús van deixar la casa bén neta i arreglada. 5. Al mercat venen móres. 6. L’avi dona un pastis al nét. 7. Venen cada día a les quatre. 8. En aquest món tot són problemes. 9. No sé qui soc ni que vull. 10. L’os te el pel llarg. 11. És un joc molt divertit. 12. Que feu ara? 13. Com més estudia més sap.

Exercici 6. Fes el mateix que en l’exercici anterior.

1. La dóna d’en Jaume dona fruits als néts. 2. El director és fora. 3. Vosaltres feu més feina que ells. 4. Digueu-li que no es queixi, que aixo no es veritat. 5. Mon pare va fer la volta al món. 6. Que fas aqui tan sol. 7. Tu sempre vens sol i vens tot el genere. 8. Ells són els unics que no tenen son. 9. Es un pel dificil. 10. Te molta vergonya.

Exercici 7. Accentua els monosíl·labs es / son quan calgui.

1. En Robert és molt espavilat. Ja ho era de petit. 2. No sé que es pensa, però no es poden anar dient aquestes mentides. 3. Es considera una bona persona, perquè es molt simpàtica. 4. Aquells nois es diuen Joan i Albert i son molt trempats. 5. Cal guardar la fruita a la nevera perquè si no es podreix. 6. Aquests nens son una colla de mandrosos, sempre tenen gana i son. 7. La Maria ja es grana: ara ja es pentina i es renta la cara tota sola. 8. No sé com es pot haver imaginat una cosa així. Es molt recargolat. 9. En aquell restaurant es menja molt bé, tenen un menú molt variat. 10. Comprar aquesta casa es una bona oportunitat. Si no ho fem, es pot apujar el preu.

Exercici 8. Accentua els mots que calgui dels següents textos.

1. Quan el capita dels soldats va tornar al palau a explicar altra vegada el que els havia passat, el rei es posa fet una furia i va fer tancar a la preso tota tropa que havia fet guardia. L’endema va esser el rei mateix el qui va vetllar el difunt a l’esglesia. 2. Quan Frank J. Watson, corresponsal de l’Exercit de l’Aire dels Estats Units, desembarca al Japo a finals de l’any 1945, no podia sospitar que la missio que el duia en aquest pais li permetria reveure, despres de llargs anys i en circumstancies penoses, el seu amic camarada d’universitat, Sikamura. Els dos homes s’havien conegut a Filadelfia, on acabaven llurs estudis, l’any 1937, i per be que fossin de nacionalitat i raça diferents havien experimentat alhora l’un per l’altre una amistat franca i solida.
 Exercici 9. A cada un dels titulars de diaris següents hi ha almenys dues paraules que han de dur accent. 

1. La crisi economica afecta el camping. 2. Prego popular contra l’austeritat, imaginacio 3. La nit del correfoc, el centre hospitalari tindra un servei d’urgencia d’oftalmologia 4. Aquest hivern es podra anar al poble per un cami asfaltat. 5. Nova polemica en la sanitat britanica. 6. Gran violencia en un temporal a Asturies. 7. Solsona esdeve plato de cinema uns quants dies. 8. L’illa de la fabrica nova, un espai pendent de solucio. 9. El servei d’informacio de bloc obrira les portes la setmana vinent amb una nova fesomia. 10. Conservatori i arts i oficis obren un periode d’inscripcio.

Exercici 10. Posa els accents que falten.

Vaig tenir la precaucio de posar al dessota les materies mes inflamables i, en pocs moments, tot crema a flama viva. Per evitar sospites, vaig esser dels primers a fer soroll. Com us podeu imaginar, tot el campament queda sorpres i esbalaït, i la conclusio general fou que els guardies havien estat subornats i que havien fet falta set o vuit regiments de la fortalesa per a aquella completa destruccio de llur artilleria.

dilluns, 4 de desembre del 2017

Elogi de viure

 


 ELOGI DE VIURE

Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer 
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depèn, creu-me.

Si oblidant-te de tu mateix
fas tot el que pots en el teu treball,
fas més que un emperador que regeix
automàticament els seus estats;
fas més que el qui inventa teories universals
només per satisfer la seva vanitat,
fas més que el polític, que l’agitador,
que el que governa.

Pots desdenyar tot això
i l’adobament del món.
El món s’adobaria bé tot sol,
només que cadascú
fes el seu deure amb amor,
a casa seva.

Joan Maragall

1. Penja una imatge representativa del poema.
Resultado de imagen de cuiner
2. Tema del poema.
La feina i la seva comoditat cuant te agrada
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Consonant. 27
4. Cerca el significat de les paraules en negreta. 
quefer: ocupació
regeix: dirigir
 vanitat: habilitat
agitador:liant
 5. Opinió personal.
es guapo.