Essa sorda i essa sonora

Essa sorda i essa sonora

Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.

1. Classifica segons el so de la essa, els mots que hi en negreta a les frases següents i escriu dins els parèntesis la lletra que representa el so en cada cas.

1.   Han caçat una llebre / Han casat la Maria.

2.      Una peça d’or / Això pesa molt.

3.      Això és de zinc / Això és un cinc.

4.      Una noia rosseta / Una roseta vermella.

5.      La caça major / La casa gran.

6.      Una zona verda / Això sona molt bé.

Mots que tenen essa sonora

..................zona............... / .....................sona........................ / ..................pesa......................

...............casa.................. / ............cinc........../..........roseta............. / ......................casat..................

lletres: ( s ) ( z  )

Mots que tenen  essa sorda

................caçat................. / ................peça............................. / ...................zinc.....................

..................rosseta............... / .......................caça...................... / ........................sona................

lletres: (  s) (  ss )  (  c )   (  ç )

2.  Subratlla les esses finals que sonoritzen a les frases següents.

1.      Les oques de la granja / Les soques dels arbres.

2.      Els sabres del general / Els arbres del parc.

3.      Les sobres de menjar / Les obres de la carretera.

4.      Els sobres de carta  / Els obrers de la construcció.

5.      Els savis del país / Els avis del poble.

3. Completa el quadre següent omplint els parèntesis amb la lletra corresponent

Fixa’t en la situació dins el mot de la lletra en negreta dels exemples següents,

Una maceta o maça de picar; pesa gaire? –Fa un bon pes; el riu passa a propo de la masia; una zona del districte onzè; això és massa dolç; sembla vençut; forço la situació.

so	situació	lletres
sonor	entre vocals	(  ç )
sonor	en un altre lloc	(  s )
sord	entre vocals	( ç )  (  ss )  (  c )
sord	en un altre lloc	( s  )  (  z )

4.  Escriu la lletra que correspongui d’acord amb les normes generals estudiades.

1. Escriu s o z el so sonor dels mots següents:

     colze, rosa, mesos, realitzar, zero, pisos, esmorsar, alzina, Teresa, imposar

2. Escriu c, ç o s, ss el so sord dels mots següents:

“nas”: nassos; “tros”: trosejar; “mes”: mesos; “pis”: pisos; “raça”: raçes; “capaces”: capa.; “arrossos”: arrò.; “ros”: ro.os; “rus”: ru.a; “feliç”: feli.itat; “ja traço”: tu trases; “força”: forçes, forssut.

5. Escriu la lletra que representi el so sord als buits dels mots de les frases següents:

1.      La mestressa de la casa no hi era, en aquells moments.

2.      Se sentia una forta xiscladissa al pati de l’escola.

3.      Aquella gent tenia molta enyorança del seu país.

4.      S’ha tallat l’emisió per problemes de subministrament elèctric.

5.      Hi havia la temensa que els militars fessin un cop d’estat.

6.      En aquell país no hi havia lliberta d’expressió.

7.      L’alcaldesa va fer tancarels bingos il·legals de la ciutat.

8.      Es va deslliurar de la mili i, per això, va organitzar una festaça.

6. Canvia el nombre dels mots següents: de singular a plural i a la inversa.

1.      enyorances .................enyorança........................ ; pedrís ..............................pedra.....................;

2.      corredisses ..................corredisa....................... ; senyoràs ......................senyor........................;

3.      pallussos .......................pallus........................ ; trencadís ..................trencadissos..........................;

4.      prometença ..............promeça.............................; esperances ....................esperaça......................

   7. Forma paraules a partir d’ajuntar alguns dels formants següents:

prefixos: im-, co-, com-, ex-, e-, re-, a-, ad-, di-

infixos: -press-, -gress-, -miss-

sufixos: -or, -ió, -ar (-ionar), -ble (-nable)

Exemple: im-press-or: impressor.

1.      Amb l’infix –press-

...........impressor..................; .....compressor...............................; ................repressio........................; ..........impressio...............................;

2. Amb l’infix –gress-

................agressio.............; ............regressio........................; ........................................; .........................................;

3. Amb l’infix –miss-

..............emissor...............; .........comissio...........................; .............admissio...........................; .........................................;

8.      D’acord amb les normes generals completa els buits de les frases següents.

1.  Ja has possat benzina al cotxe?

2.      Et presento la Teressa, la promeça d’en Josep.

3.      Cal realitzar una explorasió a fons de tota la zona.

4.      El zoolèg ha estat condecorat pel president.

5.      S’ha de col·locar el suro a la paret fins el sòcol.

6.      Quan començes a treballar? –Començo avui mateix.

7.      Els pisos són cada cop més cars.

8.      Pasa’m dos terrossos de sucre.

9.      L’agresor fugí corrents després de fer una gran trencadissa.

10.  Tenim l’esperança que aquestes conductes asocials disminueixin.

11.  Avui participarà en el programa d’aquesta emisora una metgessa

12.  Va haver d’omplir molta papera.sa per demanar la beca.

9. D’acord amb les casos especials i amb les normes generals, omple els buits de les frases següents amb la lletra corresponent.

1.      Per Nadal hi ha moltes zones de trànsit restringit.

2.      S’ha enfonsat un transatlàntic al Pacífic.

Normes d’ortografia

Ortografia de la essa sonora
-s- entre vocals	-s-: camisa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa…	Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi…Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presagi, presumpte, residu
Derivats de dins, fons i trans	-dins-: endinsar -fons-: enfonsar, enfonsament -trans-: transitar, trànsit
z- a principi de paraula	z-: zebra, zero, zona, zoo…
-z- darrere consonant	Cons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill…
Hi ha algunes paraules cultes que presenten una –z- entre vocals.	-z-: amazona, trapezi, ozó, topazi…

Ortografia de la essa sonora
A principi de paraula: s, c	s-: sabata, seient, síndria, sucre…	Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió, lluïssor…Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança…
	c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera…
Entre vocals: ss, c, ç	-ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa…
	-c-: àcid, facècia, places, recinte…
	–ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça…
A final de paraula: s, ç	-s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís…
	-ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç…

Exercicis ortogràfics interactius g/j

Exercicis ortogràfics interactius g/j

http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/G-J.htm

Entra a n'aquesta pàgina i fes els exercicis.
     
(FET 70%)

Stop bullying

Stop bullying

  1. Cerca informació sobre el bullying i explica el que és exactament.


L'assetjament escolar (conegut molts cops amb l'anglicisme bullying) es produeix per l'exposició d'un alumne, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives, que exerceix un altre o altres alumnes, destacant-ne la continuïtat en el temps, el desequilibri de poder (real o percebut) i el desig conscient de ferir,tant de manera física com verbal, o procedint a l'exclusió social

Aquest assetjament, en general, succeeix en llocs on no hi ha adults supervisant. Això pot passar dins o al voltant de l'escola, encara que això passa més sovint en llocs apartats, vestíbuls, lavabos, en autobusos escolars, en parades d’autobús, en classes d'educació fisica, altres que requereixen grups de treball i activitats extraescolars. L'assetjament escolar a vegades consisteix en un grup d'estudiants que s'aprofiten i aïllen un alumne en particular i es guanyen la lleialtat dels companys que volen evitar convertir-se en la pròxima víctima. L'assetjament també pot ser perpetrat pels professors i el mateix sistema escolar.

  2. Cerca casos reals de persones que n'hagin patit i els seus sentiments, sensacions, estat anímic, seqüeles...

Óscar, un niño de 13 años, rostro real del bullying

Tiene 13 años y fue víctima de un acoso tan severo en la secundaria que tomó una decisión que hoy lo tiene en el hospital

( http://www.excelsior.com.mx/node/717812)

 3. Què faries si te trobassis davant un cas de bullying? Ho denunciaries? Per què?
  Li faria front i si fagues falta sercaria ajuda.  Si fos molt extrem si que ho denunciaria, perque no vagui a més.

Dona d'aigua

Dona d'aigua

DONA D'AIGUA

Es pentinava, 

entre grans parets rocoses,

la seva llarga cabellera, 

cantant, 

i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,

a la superfície,

per sentir la suavitat de l'aire 

i admirar els raigs de la lluna

(que contemplava).

Era una dona d'aigua, 

de fum,

amb bellesa temptadora:

si t'atrapava la seva mirada

et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats 

de les aigües vidrioses

que brollaven de les fonts ufanes

(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,

de fet, 

tota bellesa ho pot ser. 

Les pedres que trobeu vora 

estanys, 

llacs

o salts d'aigua,

són temptacions de qui no va poder 

resistir-se a l'encanteri 

d'una sinuosa dona d'aigua,

de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.

 

Les dones d'aigua (també dites dones de fum i d'aigua, encantades, aloges, goges o paitides) són éssers de la mitologia catalana, figures femenines que habiten en indrets com estanys,torrents, salts d'aigua, fonts, boscanes,gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.

L'origen d'aquest moite és anterior a la dominació de Catalunya per l'imperi romá i és desconegut en gran mesura, arribant fins a l'actualitat influït per esdeveniments i creences posteriors. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.

 

 

La llegenda de "Dones d'Aigua"

Temps era temps, quan pels cims del Montnegre galopaven els centaures, faunes i sàtirs, on tenien les seves coves i feien l'amor amb orèades, dríades i nimfes, sota la frondositat dels arbres i vora les fonts i rierols, compartint la divinitat de la muntanya, encara teníem a Sant Iscle un punt per recordar aquell misteri que generació rere generació se'ns ha anat explicant.
A uns 3 Km de la plaça del poble, en direcció nord-oest, camí de Vallgorguina, vorejant un rierol, al sot de can Maresme, però propietat de ca l'Oller, s'hi troba un paratge fins fa pocs anys únic, on l'aigua havia format un gorg i una caverna que,  juntament amb la frondositat del terreny i l'espessa vegetació, li donaven un aspecte esotèric.  En ple dia tan sols algun petit raig de sol aconseguia filtrar-se entre tanta penombra i el lloc esdevenia encisador. Allà es deia que hi vivien les nostres dones d'aigua, les nimfes de bellesa indescriptible que a les nits de clar de lluna rentaven la seva etèria roba, estenent-la sobre l'herba tot cantant suau i dansant subtilment.
També temps era temps en què valents pastors, tenint cura dels ramats, passaven dies i nits per boscúries i valls i sabien de tots els recers de la muntanya. Un d'aquests pastors, jove i fornit, que descansava una nit vora la fresca de la riera, va  despertar de sobte, atret per unes veus dolcíssimes, i embadalit s'hi va anar acostant a poc a poc i sense fer fressa, fins a espiar un espectacle mai vist. Astorat i quiet contemplava la dansa d'unes dones bellíssimes, de cames i peus nus, de llargues cabelleres i embolcallades d'eteris vels que agitaven voluptuosament al compàs d'una música estranya i encisadora.
D'entre totes, se sentí pertorbat per una d'elles, que el descobrí en el seu amagatall, però sense trair-lo va continuar la seva dansa encara més exultant. Aquella nit llarga i curta alhora va neguitejar el pastor, que sols pensava en allò que creia un somni i no deixava de rondar pel mateix indret.
Al següent pleniluni tornà a sentir les harmonioses veus i tornà a veure la causa del seu encís. Cor-robat, sols tenia ulls per a ella. La dona evolucionava apropant-se al galant, fins que, com una alenada, acabaren fugint pel bosc, materialitzant el seu amor.
La goja va esperar un fill que havia de parir com engendrat per mortal, però arribat el moment les nimfes no tenien coneixements per ajudar la seva companya. Cridaven desesperades pel voltant del gorg, quan s'escaigué passar pel camí, sobre la fondalada, una velleta que vivia a can Patiràs, la casa més propera, i que bonament atengué els precs d'aquelles exòtiques dones.
Baixà a la riera i una d'elles tocà l'aigua amb una vareta. El gorg s'obrí per donar pas al seguici. Allà sota tot era llum: com si alhora haguessin sortit el sol, la lluna i tots els estels.
La dona de Can Patiràs va ajudar la jove goja a infantar, i les companyes agraïdes obsequiaren la providencial llevadora omplint-li el davantal amb quelcom que l'encuriosí, ja que precisament li posaren la condició de no mirar-ho fins arribar a casa.
Des de la sortida de l'aigua, sense mullar-se, fins a trobar altra vegada el seu camí, la dona es palpava la faldada preguntant-se mil vegades què hi podia haver. La curiositat va guanyar i el desencís la colpí: era segó. 
 S'ho va prendre com una befa i el llençà d'aquí enllà, perquè a casa en sobrava, i barbotejant seguí el camí indignada. Quan hi va arribar, la família es meravellà del davantal de l'àvia, ja que totes les arruguetes i pleguets on hi quedaren restes de segó, s'havien convertit en or puríssim. Enfollida tornà enrere per collir el que havia llençat i res va trobar-hi. A trompassades baixà a la riera, i es llençà a l'aigua desesperada, on va ésser engolida en càstig a la seva curiositat. Una altra tradició fa acabar la llegenda assegurant que can Patiràs sempre mes va ésser casa de bones anyades.
El jove pastor que va atemptar contra les divinitats boscanes va ésser condemnat a vagarejar per les muntanyes del Montnegre per sempre més; i per sempre més, en les nits de lluna plena, diu que s'escolten els planys tristos del jove enamorat buscant l'estimada, mentre vora el rierol crida la dona ofegada en la seva cobdícia.

3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.

 

1. Xerra de com es pantinava els cabells entre parets rocoses i respirava l'aire de la nit. 

2.Ella havia sortit de dins l'aigua per sentir l'aire i mirara la llum de la lluna.

3.Ella era una dona d'aigua preciosa que si et mirava et converties en pedre. 

4. Ella vivia sota l'aigua vidriosa a les profunditats.

5.Diu que la seva bellesa es una trampa i que tota bellesa o pot ser.

6.Les pedres que hi ha devora rius, estanys i fonts, són persones que no varen poder resistir mirar-les.

 

4. Per què eren perilloses?

Perque si les miraves i et miraven et convertien en pedre.

 

5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?

Són peresones que no soportaren la temptacio de mirar-les.

Poemes

Poemes

Aquest vent no té pèls a la llengua.

Quan udola fa ta casa seua.

En malparlen portes i persianes.

Pel cel, mitjons, calçotets i calces.

(Josep Porcar / Clotilde Perrin, il.)

1. Penja una imatge representativa del poema.

 

2. Tema del poema.

El vent.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Rima consonant,
4 versos.
36 sil·labes 
4. Cerca el significat de les paraules en negreta. 

udola- cridar, plorar 
malparlen- xerrar malament. 

 5. Opinió personal.
Es bonic perque les tormentes i el vent sempre m'han agradat.

Comprensió lectora

Comprensió lectora

   MALEÏT MAL DE CAP

Aquell matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava pensar. Les ordres al seu cervell arribaven amb retard i això ralentitzava els seus moviments. El primer cap a la cuina, a per un cafè amb llet i una d’aquelles meravelles farmacèutiques que miraculosament fan desaparèixer el dolor.

S’esperà uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taula, mentre suportava lentament el sorollet de la cafetera que s’anà convertit en un piulet agut i penetrant.

Aturà el foc i començà aquell petit ritual de cada matí per poder començar el dia amb força i energia, o almenys això es pensava. Res de menjar, la seva fam, dormilega, encara no havia despertat.

Prengué la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a veure’s el cafè amb llet, que tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins arribar a Ítaca.

El viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el pàncrees) i uns llampecs (el fetge) sacsejaren la barca que quedà destrossada. sense pietat.

Un cop arribada la calma, la barca, molt atrotinada, surà a la deriva cap a ponent (l’intestí prim) però un cop  de vent li canvià el sentit cap a llevant (l’intestí gros). I finalment, només una part fragmentada arribà a Ítaca (l’anus), la resta es quedà per sempre més presa de la mar.

Aixecà el cap, i com per art de màgia, tot restà en calma. El seu mal de cap s’havia esfumat.

                        Carolina Ibac

1. Cerca una imatge que s'adigui amb el contingut d'aquest text.

 

2. Explica el contingut del text.

Explica la aventura de la pastilla que li llevaria el mal de cap.

3. Opinió personal.

Es una versio diferent. 

Refranys hivernals

Refranys hivernals

De nou l'hivern, de nou el vent, les boires, la pluja i la neu; de nou el fred s'ensenyoreix del temps. Fred i neu tot en un. I el nostre refranyer sempre a punt per recordar-nos la saviesa popular sobre la la neu -com ja hem vist al blog en un altre post de refranys de la neu- i el bé o mal que produeix, sobretot al camp.

1. Tria els 10 que més t'agradin,  els penges al teu blog amb una imatge adient per a cada un i n'expliques el seu significat.

A Nadal neu a la serra, i pau a la terra

 
Aigua de desembre, és neu sempre

 

Blanc com la neu 

 

Refranys hivernals sobre la neu:

A la neu de març tots els vents li són contraris
A la panxa del bou ni neva ni plou
A mitjan novembre, bufa el vent, plou i neva
A Nadal neu a la serra, i pau a la terra
A on n'hi ha neu no hi aneu
A punt de neu
A Sant Andreu aigua o neu o un fred molt breu
A sant Anton, la neu ja té cames
A torrar neu!
A Tots Sants, neu en els alts
Aigua de desembre, és neu sempre
Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu
Aire de baciver, la neu al darrer
Això són neus d'antany
Al gener la neu s'assenta com un cavaller, al febrer fuig com un ca llebrer
Amb neu de gener, cap any és groller
Any d'abelles, any de neus
Any d'avellanes, any de neu
Any de neu, any d’olives
Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat
Any de neu, any de gra
Any de neu, any de moc
Any de neu, any d'oli
Any de neus tardanes, any de pedregades
Any de rosada, any de forment
Any de rovellons, neu fins als collons
Any de set nevades, blat per les teulades
Blanc com la neu
Boires de desembre, ni pluges ni neus són de tembre
Bona és la neu quan ve al seu temps
Bones són les nevades quan mantenen les gelades
Bromes en rodó, vent o neu en abundor
Créixer com una bola de neu
Cap d'Any nevat, bon any assegurat
Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat
Cel aplomat, neu a muntanya

Cel de panxa de burra, neu segura
Com de neu fosa
Com era de neu, es desfeu
Créixer com una bola de neu
Cuidar-se'n com les neus d'antany
De la neu de febrer, com l'aigua dintre d'un paner
De l'any de la neu
Desembre nevat, bon any assegurat
Desembre, gelat i nevat
Desfer-se els quartos a la mà com la neu
Després de la gelada, ve la nevada
Dia de sol, vespra de neu
El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar
El fred i la neu no es queden al cel
El març marcejava i l'abril aigua nevava
En Nadal, neu en la serra i pau en la terra
En temps de neu, un all val com un cavall
Entre Tots Sants i Nadal, pluja i neu faran prou mal
Ésser blanc com la neu
Febrer, neu en darrer
Fer-se com una bola de neu
Fondre's com la neu
Forta aigualada, parenta de la nevada
Fred i neu, per Sant Andreu
Fredeluga per l’octubre, neu segura
Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat
Hivern de gelades, collita assegurada
Ja plou, ja neva, ja pixa l'ovella
La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
La neu de febrer marxa com un gos llebrer
La neu de gener tot l'any va bé
La neu de l'Advent, gela fàcilment
La neu de Nadal de femada val
La neu de sant Andreu fins a Carnestoltes la veureu
La neu, pel qui la veu
Les rosades aturen les nevades

Marinets sobre gelada, pluja o nevada
Moixons arramadats, neu pels serrats
Nadal nevat, anyada de blat
Nadal nevat, cara de gat
Nadal nevat, estiu regalat
Nadal nevat, maig regalat
Nadal nevat, primavera regalada
Neu a la muntanya, fred a la plana
Neu a l'abril, pedregades a l'estiu
Neu en terra, borrasca en mar