Joanot Martorell fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Joanot Martorell, que era cunyat d'Ausiàs March, es coneixen força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller vigorós de vida agitada.
Va fer llargues estades a Anglaterra, Portugal i Italia, com a conseqüència de diverses lluites cavalleresques a les quals era aficionat.
Joanot Martorell era un cavaller bregós i un molt bon escriptor.
El 2 de gener de1460va començar a escriure Tirant lo Blanc; morí el 1465 aValencia sense descendència, deixant la novel·la enllestida ("per mi sols sia estada ventilada").
Només va escriure aquesta obra, rica i complexa, insòlita i diferent, i és per això que el seu nom està entre els millors autors de la literatura catalana i universal.
L'obra té 487 capítols i més de 800 pàgines, en què s'explica la història d'un cavaller anomenat Tirant. El manuscrit de l'obra va ser empenyorat per l'autor a Martí Joan de Galba a canvi de diners, deute que Martorell no va poder saldar. 25 anys després Galba la féu imprimir per treure'n algun benefici, però va morir sis mesos abans de la publicació de l'obra, l'any 1490.
2. Comenta la seva gran obra Tirant lo blanc. Penja al teu blog tota la informació que trobis, en fas un resum i copia'n un fragment. Explica les característiques de l'època medieval en aquest fragment i el contingut.
Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que parla d'un donzell de Bretanya, instruït en les arts de la cavalleria per l'ermità Guillem de Varoïc.
Tirant lo Blanc va ser editat l'any 1490 a València per primer cop i el 1497 es fa una segona edició a Barcelona. D'aquestes dues primeres edicions, se’n conserven quatre exemplars. Tres són de la primera edició valenciana. Un està a la Universitat de Valencia i els altres, un a la British Library de Londres i l'altre a Nova York; un exemplar fragmentari es conserva a la Biblioteca de Catalunya.. També se’n conserva un de la segona edició barcelonina.
A la primera meitat del segle XVI, fou traduït al castellà i a l'italià i més tard a l'angles i al frances. Enlloc no figurava, però, el nom de l'autor ni la llengua original en què es va escriure l'obra. Així va poder ser conegut per Ariosto, Cervantes i Shakespere. Modernament se n'han publicat moltes edicions i s'ha traduït a moltes altres llengües, s'han fet adaptacions escolars, per a titelles, per al teatre, per al cinema, etc.
