dimecres, 21 de març del 2018

Inhala alegria



     1. Cerca informació sobre els contes. Definició i característiques generals. Després en cerques un i el penges al teu blog amb un resum del mateix.

Un conte és un narracio escrita en prosa , generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real  El conte, en tant que gènere (o subgènere) literari, té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i, a diferència de la novel·la  presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Té una il·lustre tradició escrita de segles, a la qual caldria afegir una important tradició oral.
El conte pot presentar diverses i diferents formes:
Els contes tradicionals
El conte literari



 Resultado de imagen de alicia en el pais de las maravillas cuentoEste relato se encuentra protagonizado por una niña llamada Alicia, la cual junto a su hermana mayor deciden dar un paseo por el bosque aprovechando el buen tiempo. Cansadas de caminar determinan sentarse bajo un frondoso árbol, disponiéndose la pequeña a leer el libro que trae consigo.

Al cabo de poco rato sucede algo totalmente inesperado, pues por delante suyo pasa un conejo blanco que habla al mismo tiempo que consulta su reloj. Totalmente intrigada la chica decide seguir el extraordinario animal, el cual se introduce en el tronco hueco de un árbol. Guiada por su curiosidad también entra en el tronco cayendo al vacío unos cuantos metros.

Sentada sobre unas hojas que han amortiguado la caída observa nuevamente al conejo introducirse por una puerta. Al seguirlo Alicia descubre una gran sala rodeada de más puertas y una mesa en la que encima está situado un manojo de llaves. Al estudiar cuidadosamente las llaves observa que gracias a ellas la única puerta que abren es la más pequeña de todas y que resulta imposible de traspasar debido a su tamaño.

Al instante se percata que en la sala hay una botella en cuya superficie está escrita la palabra "bébeme", acción que hace al instante y que increíblemente provoca que encoja su tamaño. Asustada por haberse convertido en una auténtica enanita Alicia come de un pastel que tiene la palabra "cómeme". Ello provoca la acción contraria de la botella aunque a su vez la convierte en una gigante. Finalmente al intentarse poner los guantes que ha dejado olvidados el conejo la niña adquiere el tamaño justo para pasar por la puerta de salida.

Esta situación provoca que la niña repentinamente se ponga a llorar, acción que causa una terrible inundación en la zona. Con el agua al cuello afortunadamente es rescatada por una rata que la sube a su balsa de troncos. Cuando llegan a tierra firme el animal le presenta a sus amigos (un loro, un cuervo y una oca) con los cuales Alicia traba amistad.

Al cabo de un rato reaparece el conejo blanco quien confunde a Alicia con su criada, regañándole por no estar trabajando y ordenándole que se dirigía a su casa para reemprender las tareas domésticas. Totalmente confundida la niña decide seguir la corriente al extraño animal. Una vez en la pintoresca casa y totalmente hambrienta come de una tarta que de nuevo provoca que aumente su tamaño para convertirla en una gigante. Asustado por la escena el conejo de nuevo da de comer a Alicia que retorna a su tamaño anterior. Totalmente enfadado el conejo intenta pegarla aunque afortunadamente la chica consigue escapar adentrándose en un bosque próximo.

En ese lugar se encuentra una oruga sobre una seta y un gato con la cualidad de convertirse en invisible, personajes que le explican determinados detalles sobre el particular mundo en el cual se ha adentrado.

Dejándolos atrás y después de su encuentro con el sombrerero loco, Alicia se encuentra frente a frente con la temible reina del lugar quien le invita a jugar al croquet. No obstante, en un arranque de ira la reina se enfada y ordena que su verdugo corte la cabeza a todos sus invitados.

Alicia huye totalmente asustada aunque al cabo de poco tiempo no puede evitar regresar al palacio donde se realiza un juicio con la mismísima reina como juez. Sentada entre muchos otros personajes que ya ha visto anteriormente la protagonista involuntariamente crece nuevamente de tamaño, momento que aprovecha para dar una lección a la malvada reina.

Repentinamente es atacada por la guardia del palacio, la cual hay que decir que está formada única y exclusivamente por soldados en forma de naipes. Es precisamente en ese momento cuando la hermana de Alicia la despierta.

Afortunadamente todo lo sucedido ha sido un sueño.

Resum:
Aquest conte de disney parla de n'Alica que te un somni i en ell passen coses increible i ella n'es la protagonista  dins el seu espectacular somni s'ha de enfrentar a una reina malvada que es egoista, un moix que es cruel, una papallona creguda, amb els cafeters loco, flors malisioses,... en definitiva més que un somni va ser un malson on ella apren que no es pot ser egoista ni maliciosa que ser dolenta no et du en lloc i que si ets diferent a la resta no pasa res.





Resultado de imagen de alicia en el pais de las maravillas jardin

Ovidi Montllor

1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.

Fill d'una família de classe obrera de l'Alcoi de postguerra, era el més gran de tres germans. De caràcter malaltís, aprofitava per a llegir les obres que el seu oncle li havia deixat en exiliar-se. Encara no havia complert 12 anys quan va haver de deixar l'escola per les necessitats econòmiques familiars. S'hagué d'espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis diferents com mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable.
Inicià la seva carrera artística en el món del teatre el 1965, el 1967 aprengué a tocar la guitarra de forma autodidacta i el 1968 començà a cantar professionalment i enregistrà el seu primer disc, La fera ferotge una crítica a l'obsessió del franquisme per l'ordre, la lluita desigual de l'antifranquisme, i la passivitat de les classes mitjanes. Aquest disc el vinculà amb la Nova Canço i inicià diversos concerts amb Toni Soler
A partir del 1968, començà a interpretar poemes musicals d'altres autors.

2. Penja la lletra de dues de les seves cançons.


Canço de les balances.
 Doncs era un rei que tenia
el castell a la muntanya,
tot el que es veia era seu:
Terres, pous, arbres i cases,
i al matí des de la torre
cada dia les comptava.
La gent no estimava el rei,
i ell tampoc no els estimava,
perquè de comptar en sabia,
però amor, no li'n quedava,
cada cosa tenia un preu,
la terra, els homes, les cases.
Un dia un noi del seu regne
vora el castell va posar-se.
I va dir aquesta cançó
amb veu trista però clara:
- Quan vindrà el dia que l'home
valgui més que pous i cases,
més que les terres més bones,
més que les plantes i els arbres?
Quan vindrà el dia que l'home
no se'l pese amb
les balances?
El rei, que va sentir el noi,
el va fer agafar i, amb ràbia,
va ordenar que li donessin
cent cinquanta bastonades
i a la torre el va tancar,
castigat a pa i aigua.
Però el poble encara sap
la cançó de les balances,
i quan s'ajunten els homes,
rient i plorant la canten.
Doncs era un rei que tenia
el castell a la muntanya,
tot el que es veia era seu:
Terres, pous, arbres i cases,
i al matí des de la torre
cada dia les comptava.
La gent no estimava el rei,
i ell tampoc no els estimava,
perquè de comptar en sabia,
però amor, no li'n quedava,
cada cosa tenia un preu,
la terra, els homes, les cases.
Un dia un noi del seu regne
vora el castell va posar-se.
I va dir aquesta cançó
amb veu trista però clara:
- Quan vindrà el dia que l'home
valgui més que pous i cases,
més que les terres més bones,
més que les plantes i els arbres?
Quan vindrà el dia que l'home
no se'l pese amb
les balances?
El rei, que va sentir el noi,
el va fer agafar i, amb ràbia,
va ordenar que li donessin
cent cinquanta bastonades
i a la torre el va tancar,
castigat a pa i aigua.
Però el poble encara sap
la cançó de les balances,
i quan s'ajunten els homes,
rient i plorant la canten.




 Perqué vull.
 Plovia, aquell dia, Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortís!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món preciós. Perquè vull!
perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.

3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.
Que ja no ens basta un poquet de alguna cosa, arriba un moment que ho volem tot.




dilluns, 19 de març del 2018

Caps de setmana



        1. Explica com ha anat el teu cap de setmana. Comença per explicar el divendres horabaixa, el dissabte i el diumenge. Mínim 20 línies.


El divenres horabaixa, vaig arribar de l'institut i vaig dinar amb el meu germanastre, despres vaig mirar els capitols nous de una seria que mir i em vaig dutxar.
El vespre va vemnir el meu al.lot a sopar amb amb la meva familia, vaig fer currry per sopar, despres ens varem anar a dormir.
L'on dema ens varem aixcar prest i varem berenar de una panada i un suc de melicoto i dues tostades de confitura de fresa, varem agafar el cotxe i varem sortir cap a felanitx a veure la familia de el meu al.lot, varem dinar alla i despres varem anar a passetgar amb el el seu ca.
A les 4 varem anar al camp de Sa Lleona .
Pèrque jugava l'equip de el meu al.lot i varem anar a animar, va ser un partit interesant pero no va ser un partit gaire net, tot seguit varem tornar a caseva a sercar la seva mare i varem anar a comprar al mercadona, varem tornar a fora vila i varem fer el sopar.
El diumenge no varem dormir gaire perque té un cuset petitet i els vespres dona molta guerra i bueno, varem dinar a les 12:30 perque s'horabaixa ell tenia partit contra Montaura a s'horta.
 Havia de dinar abans de la 1 perque a les 15:30 haviem de ser al camp, va jugar al partit i el vespre varem anar a sopar al cassai de sa colonia i despres varem mirar una pelicula.

Sinònims i antònims

Resultado de imagen de libre



Lèxic - Els sinònims i els antònims

1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:

Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època de la industrialització, en què s’observa el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03

2.  Escriu els antònims de les paraules següents:

       Vendre-compar, minvar-creixer, arronsar-, desconnectar-connectar, empitjorar-millorar, netejar-embrutar, desanimar-animar, oblidar-recordar, aprimar-engordar, descosir-cosir, encendre-apagar, treure-ficar, demanar-respondre, perdre-trobar, unir-separar, disminuir-creixer, embravir-calmar, sortir-entrar, escalfar-refredar, aclarir-embullar, baixar-pijar, vestir-desvestir, comunicar-incomunicat, negar, endarrerir-adelantar


 3. Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.

a. M’hauries de donar la teva adreça de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta direcció per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer amunt trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat a dalt de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.

Love

Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis inventat, posant el teu nom com a autor.

 

Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats


A marit gelós, la dona maca
 
 Resultado de imagen de celos

Al cor de les persones, ningú no hi entra
 
  Resultado de imagen de corazon fuerte

Amor comprat, dona'l per venut
 
 Resultado de imagen de amor comprado
 

Amor fort dura fins a la mort
 
 
 Resultado de imagen de amor fuerte
 
 
Amor gran venç totes les dificultats
 
 
 
 Resultado de imagen de amor fuerte

Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut
 
 
 Resultado de imagen de amor olvidado
 

Cada ase s'enamora del seu bram
 
 Resultado de imagen de amor
 

Cap on el cor s'encamina el peu camina
 
 Resultado de imagen de amor
 
 
 
Casar-se no es sols portar el ram
 
 
 Resultado de imagen de ramo de novia cayendo
 
 
Qui estima, defectes no mira
Resultado de imagen de amor verdadero

dimecres, 14 de març del 2018

Reportatge


                    Cerca informació sobre el que és un reportatge. Quina diferència hi ha amb una crònica? Argumenta la teva resposta.


 Un reportatge escrit és un gènere periodistic basat en el testimoni directe de fets i situacions que explica amb paraules i des d'una perspectiva actual, històries viscudes per persones i les relaciona amb el seu context. El reportatge televisiu és testimoni d'accions espontànies, que explica històries amb paraules, imatges i sons.
 El reportatge és l’ampliació d’una noticia. Quan succeeix una notícia important el reporter ha de tenir més informació sobre la notícia d’actualitat. El reporter s'ha d'apropar a la notícia i preguntar als protagonistes i als testimonis de la notícia.

 DIFERENCIAS ENTRE LA CRÓNICA Y EL REPORTAJE

CRÓNICA

REPORTAJE



Es una noticia a la que se
añade un comentario persona...

L'Escola mallorquina



     1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.











L'Escola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.
Els escriptors de l'Escola tenen una alternança entre el català i el castellà.
Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.
Fins a 1936, el terme l'escola mallorquina té dos sentits:
  1. En sentit ampli, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
  2. En sentit estricte, grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.
L'Escola Mallorquina representa una època de poetes que conserven l'idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear. Són el pont viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de post-guerra a les Illes Balears.

     2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.

 Costa i Llobera era el fill d'una família de terratinents mallorquins. Va estudiar el batxillerat a l'Institut Balear de Palma des del 1866 fins al 1871 i, un any després, va començar els estudis de dret a Barcelona. No va desaprofitar el temps i va participar activament en els ambients del catalanisme cultural.

Algunes de les seves obres:
  • Poesies (1885)
  • De l'agre de la terra (1897)
  • Tradicions i fantasies (1903)
  • Horacianes (1906)
  • Visions de Palestina (1908)
  • Sermons panegírics (1916)
El poeta, fill de família benestant, va cursar els estudis de batxillerat a l'institut Balear i es va llicenciar en Dret a Barcelona, el 1878. Poc després va tornar a Mallorca, on va ocupar diferents càrrecs de la judicatura. Alcover també va fer una breu carrera militar en el partit liberal del seu amic Antoni Maura, que va culminar com a diputats a les corts(1893). Després de l'experiència madrilenya, va tornar a Mallorca i va deixar enrere l'activitat com a polític.


  • La relíquia (1903).
  • La Balanguera (Himne oficial de Mallorca).
  • La serra, homenatge a Costa i Llobera.
  • Cap al tard, recull poètic (1909).
  • Poemes bíblics, recull poètic (1918).
  • Desolació, expressió dels seus sentiments.