dimecres, 9 de maig del 2018

Entrada lliure

Resultado de imagen de lliure

               Fes una entrada lliure (amb imatges i explicació pròpia) que sigui llarga.
                                                
                                                                 El darrer any..

 Jo avui fare una entrada lliure sobre nosaltres, es a dir ara que arriba el juny et vas adonant de que es el teu darrer any en que estas aqui, el darrer any que tendras per gaudir de la companyia dels teus companys i companyes.

A mi me entra la melancolia nomes de pensar que l'any que ve no tendre ni na Cata, ni na Cris, ni podre repatir ses coses a na Mar perque a sa primera no me sent, o poder-li
dir a na Ged que xerri més fort, dir-li a na Carlota que deixi de xerrar o a sa meva cosina Margalida que se calli i no cridi jajaja.  O escoltar a na Esme queixarse de que te fam jajajaja perque sempre en té.

 
Arribar a clase el demati i veure com en Rafa es dels darrers que entra a clase o que comença a fer renovets al darrera de la clase amb els llapis i veure com intenta amagar que riu. Escoltar en Miralles vacilar i picar a la gent  perque encare que saps que va conya te piques igual. Escoltar en Youssef com demana els dubtes que tots tenim al mestre pero ningu demana.

Aixo de veure en Mir empanat a clase o super revolucionat s'acabarà, escoltar com  s'insulten en Mir i en Pelut i sempre s'acaben pegant perque si perque són aixi, estar segut a clase i fer una ullada rapida i crusarte amb sa mirada de en Joan Marc i riure tots dos aixi, perque si.. perque tot ens fa grasi.

 
Riure amb en Mika perque es inavitable o escoltar es "singels" famosos sobre es "titos" de sa loca de na Cris o veure com na Cata plora de riure perque no aturam de xerrar sobre tonteries amb jo, na Mar i na Cris o demanarli sempre un mocador a na Gabriela, nose he estat 5 anys a n'aquest institut i sempre els he conegut casi a tots ara esteim en el punt on tothom agafa el seu cami i ens separem per poder tenir una bona vida i fer feina del que tu vols. Han estat grans companys tots i sempre recordare "estos anyos locos" en molt de carinyo, ara entenc perque molta gent diu que tornaria a l'institut.


Sempre recordare aquesta panda de locos amb molt de carinyo, sobretot a ses meves nines, perque elles han estat fundamentals en aquests 2 anys, elles s'han guanyat un lloc a nes meu coret.
Grasis per tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada