dimecres, 31 de gener del 2018


Resultado de imagen de dieresi

1. Cerca i escriu la normativa completa sobre la dièresi, també les excepcions amb les quals ens podem trobar.

La dièresi és un signe gràfic (¨) que utilizem per marcar que cal llegir la u davant de la e als diftongs creixents i per desfer un diftong decreixent.
Fixa't que posem dièresi a: qüe, qüi, güe, güi per tal que quan llegim el mot soni la u. Per exemple:
          Adeqües, adeqüis; paraigües, pingüí
Observa que no fem servir mai la dièresi davant de a o de o ja que en aquests casos igualment llegiríem la u. Per exemple:
          Adequar, adequo; paraigua

 La dièresi és un signe gràfic que també serveix per marcar que s'ha de desfer un diftong decreixent. Un dels motius es dóna quan l'accent fonètic cau sobre la i o la u. Si no les podem accentuar es recorre a la dièresi. Per exemple:
          Països
(però país), peüc, ruïnes, cruïlla
Vigila que mai no posem dièresi a:
          Les terminacions d'infinitiu i gerundi. Per exemple: trair, agraint, traduir, traduint
          Els sufixos -isme, ista, llevat el mot proïsme. Per exemple: egoisme, egoista

  Si accent i dièresi coincideixen en una mateixa vocal cal posar només l’accent.
Exemples: veí, país, reduíem, Lluís, agraíssiu, lluíssim

 No cal posar la dièresi en la i de les terminacions verbals -ir, -int (infinitiu i gerundi), així com en la i de les terminacions de futur i condicional dels verbs acabats en -ir

 No cal posar la dièresi en la i dels sufixos -isme i -ista.

 Tampoc cal posar-la en les paraules que acaben amb els sufixos llatins -um i -us

  No cal posar-la després dels prefixos anti-, auto-, co-, contra-, re-, semi-, i dels altres prefixos acabats en vocal.

dilluns, 22 de gener del 2018

La Revolució francesa (dossier)





Resultado de imagen de revolució francesa
     1. Cerca informació sobre la Revolució francesa i les seves CAUSES. Detalla quines foren les seves tres etapes amb les teves paraules.


 La revolucio francesa (1789 –1799) sa considera el model de revolucio política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocracia i clergat.
       
CAUSES.


1.La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792). Els membres del tercer estat realitzaren una assamblea, a partir de aquesta assamblea es proclama la sobirania nacional, la diviso de poders i el sufragi, també es van eliminar tots els vestigis de l'antic regim i es va promulgar la declaració dels drets humans i del ciutada. Al 1791 s'aprovà la primera constitució.



2. La segona etapa va ser la de la Convenció Republicana (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren causant aixi una onada revolucionaria que va acabar amb la instauració d'una república. ( El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat) La convenció va tenir un caracter liberal excluint el petit periode jacobí.




3. La darrera etapa, la del Directori (1795-1799) va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat  encapçalat per Napoleó, amb el qual finalitza el període revolucionari.









     2. Què representà l'Imperi Napoleònic? Com va ser la seva caiguda? Cerca informació i l'expliques amb les teves paraules (no serà vàlid un copiat i aferrat).

Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política de govern va consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, evitant el retorn de l’absolutisme.Va permetrer el retorn dels desterrats que acceptessin el nou ordre i va firma un concordat amb l’Església per restablir la pau religiosa.
Es va promulgar un codi civil que racionalitzava i unificava les lleis anteriors i es va reforma la hisenda.
El 1804 Napoleó es va fer coronar emperador. L’Imperi Napoleònic s’estenia d’Alemanya a Espanya, i excepte Gran Bretanya, bona part de la resta d’Europa era sota el control de França.
A tots els païsosque estaven devall  la influència francesa, es van impossar les idees revolucionaries.


Els exercits napoleònics van actua com a conqueridors, van sotmetre les nacions ocupades i van afavori els interessos materials de França per sobre dels ideals revolucionaris.Tot això va desencadenar als territoris ocupats sentiments nacionals contra la França invasora, l’aixecament protagonitzat pels espanyols contra la invasio i imposicio d’un rei estranger va ser el primer i el que va marcar la decadrencia de l’Imperi Napoleònic. Napoleó despres de ser vençut a Russia i a Espanya, Napoleó va abandonar el poder.









    3. Explica els objectius del Congrés de Viena i les mesures que es varen prendre per aconseguir-los.
 El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera anterior, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa.
Un dels objectius del tractat era aïllar França, mitjançant el reforç dels estats veïns del nord i de l'est. El tractat va confirmar també el control per inglaterra de nombroses possessions, amb un paper estratègic important.

    4. Quines forces s'oposaven a la Restauració absolutista?
Regne Unit i Austria.

    5.  Defineix en poques paraules en què consisteixen el Liberalisme i el Nacionalisme.

Liberalisme- és un grup d'ideologies politiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nacionalisme- és un corrent de pensament que propugna la nacio com una de les bases del desenvolupament de la humanitat,  tant en termes polítics com culturals.

Dièresi (dossier)


 Resultado de imagen de dieresi


 Fes els següents 12 exercicis interactius sobre la dièresi


  http://enxaneta.info/activitats/dieresi/6

(fet)

dilluns, 15 de gener del 2018

Essa sorda i essa sonora



Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres sssc i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.
1. Classifica segons el so de la essa, els mots que hi en negreta a les frases següents i escriu dins els parèntesis la lletra que representa el so en cada cas.

1.   Han caçat una llebre / Han casat la Maria.
2.      Una peça d’or / Això pesa molt.
3.      Això és de zinc / Això és un cinc.
4.      Una noia rosseta / Una roseta vermella.
5.      La caça major / La casa gran.
6.      Una zona verda / Això sona molt bé.

Mots que tenen essa sonora
..................zona............... / .....................sona........................ / ..................pesa......................
...............casa.................. / ............cinc........../..........roseta............. / ......................casat..................
lletres: ( s ) ( z  )
Mots que tenen  essa sorda
................caçat................. / ................peça............................. / ...................zinc.....................
..................rosseta............... / .......................caça...................... / ........................sona................
lletres: (  s) (  ss )  (  c )   (  ç )
2.  Subratlla les esses finals que sonoritzen a les frases següents.

1.      Les oques de la granja / Les soques dels arbres.
2.      Els sabres del general / Els arbres del parc.
3.      Les sobres de menjar / Les obres de la carretera.
4.      Els sobres de carta  / Els obrers de la construcció.
5.      Els savis del país / Els avis del poble.


3. Completa el quadre següent omplint els parèntesis amb la lletra corresponent
Fixa’t en la situació dins el mot de la lletra en negreta dels exemples següents,
Una maceta o maça de picar; pesa gaire? –Fa un bon pes; el riu passa a propo de la masia; una zona del districte onzè; això és massa dolç; sembla vençut; forço la situació.
so
situació
lletres
sonor
entre vocals
(  ç )
sonor
en un altre lloc
(  s )
sord
entre vocals
( ç )  (  ss )  (  c )
sord
en un altre lloc
( s  )  (  z )


4.  Escriu la lletra que correspongui d’acord amb les normes generals estudiades.
1. Escriu s o z el so sonor dels mots següents:
     colze, rosa, mesos, realitzar, zero, pisos, esmorsar, alzina, Teresa, imposar
2. Escriu c, ç o s, ss el so sord dels mots següents:
“nas”: nassos; “tros”: trosejar; “mes”: mesos; “pis”: pisos; “raça”: raçes; “capaces”: capa.; “arrossos”: arrò.; “ros”: ro.os; “rus”: ru.a; “feliç”: feli.itat; “ja traço”: tu trases; “força”: forçes, forssut.
5. Escriu la lletra que representi el so sord als buits dels mots de les frases següents:
1.      La mestressa de la casa no hi era, en aquells moments.
2.      Se sentia una forta xiscladissa al pati de l’escola.
3.      Aquella gent tenia molta enyorança del seu país.
4.      S’ha tallat l’emisió per problemes de subministrament elèctric.
5.      Hi havia la temensa que els militars fessin un cop d’estat.
6.      En aquell país no hi havia lliberta d’expressió.
7.      L’alcaldesa va fer tancarels bingos il·legals de la ciutat.
8.      Es va deslliurar de la mili i, per això, va organitzar una festaça.

6. Canvia el nombre dels mots següents: de singular a plural i a la inversa.
1.      enyorances .................enyorança........................ ; pedrís ..............................pedra.....................;
2.      corredisses ..................corredisa....................... ; senyoràs ......................senyor........................;
3.      pallussos .......................pallus........................ ; trencadís ..................trencadissos..........................;
4.      prometença ..............promeça.............................; esperances ....................esperaça......................
   7. Forma paraules a partir d’ajuntar alguns dels formants següents:

prefixos: im-, co-, com-, ex-, e-, re-, a-, ad-, di-
infixos: -press-, -gress-, -miss-
sufixos: -or, -ió, -ar (-ionar), -ble (-nable)
Exemple: im-press-or: impressor.
1.      Amb l’infix –press-
...........impressor..................; .....compressor...............................; ................repressio........................; ..........impressio...............................;
2. Amb l’infix –gress-
................agressio.............; ............regressio........................; ........................................; .........................................;
3. Amb l’infix –miss-
..............emissor...............; .........comissio...........................; .............admissio...........................; .........................................;
8.      D’acord amb les normes generals completa els buits de les frases següents.
1.  Ja has possat benzina al cotxe?
2.      Et presento la Teressa, la promeça d’en Josep.
3.      Cal realitzar una explorasió a fons de tota la zona.
4.      El zoolèg ha estat condecorat pel president.
5.      S’ha de col·locar el suro a la paret fins el sòcol.
6.      Quan començes a treballar? –Començo avui mateix.
7.      Els pisos són cada cop més cars.
8.      Pasa’m dos terrossos de sucre.
9.      L’agresor fugí corrents després de fer una gran trencadissa.
10.  Tenim l’esperança que aquestes conductes asocials disminueixin.
11.  Avui participarà en el programa d’aquesta emisora una metgessa
12.  Va haver d’omplir molta papera.sa per demanar la beca.

9. D’acord amb les casos especials i amb les normes generals, omple els buits de les frases següents amb la lletra corresponent.


1.      Per Nadal hi ha moltes zones de trànsit restringit.
2.      S’ha enfonsat un transatlàntic al Pacífic.

Normes d’ortografia

Ortografia de la essa sonora
-s- entre vocals-s-: camisa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa…Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi…Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presagi, presumpte, residu
Derivats de dins, fons i trans-dins-: endinsar -fons-: enfonsar, enfonsament -trans-: transitar, trànsit
z- a principi de paraulaz-: zebra, zero, zona, zoo…
-z- darrere consonantCons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill…
Hi ha algunes paraules cultes que presenten una –z- entre vocals.-z-: amazona, trapezi, ozó, topazi…
Ortografia de la essa sonora
A principi de paraula: s, cs-: sabata, seient, síndria, sucre…Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió, lluïssor…Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança…
c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera…
Entre vocals: ss, c, ç-ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa…
-c-: àcid, facècia, places, recinte…
ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça…
A final de paraula: s, ç-s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís…
-ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç…

Exercicis ortogràfics interactius g/j

http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/G-J.htm

Entra a n'aquesta pàgina i fes els exercicis.
     
(FET 70%)

Stop bullying

  1. Cerca informació sobre el bullying i explica el que és exactament.


L'assetjament escolar (conegut molts cops amb l'anglicisme bullying) es produeix per l'exposició d'un alumne, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives, que exerceix un altre o altres alumnes, destacant-ne la continuïtat en el temps, el desequilibri de poder (real o percebut) i el desig conscient de ferir,tant de manera física com verbal, o procedint a l'exclusió social

Aquest assetjament, en general, succeeix en llocs on no hi ha adults supervisant. Això pot passar dins o al voltant de l'escola, encara que això passa més sovint en llocs apartats, vestíbuls, lavabos, en autobusos escolars, en parades d’autobús, en classes d'educació fisica, altres que requereixen grups de treball i activitats extraescolars. L'assetjament escolar a vegades consisteix en un grup d'estudiants que s'aprofiten i aïllen un alumne en particular i es guanyen la lleialtat dels companys que volen evitar convertir-se en la pròxima víctima. L'assetjament també pot ser perpetrat pels professors i el mateix sistema escolar.

  2. Cerca casos reals de persones que n'hagin patit i els seus sentiments, sensacions, estat anímic, seqüeles...

Óscar, un niño de 13 años, rostro real del bullying

Tiene 13 años y fue víctima de un acoso tan severo en la secundaria que tomó una decisión que hoy lo tiene en el hospital

( http://www.excelsior.com.mx/node/717812)



 3. Què faries si te trobassis davant un cas de bullying? Ho denunciaries? Per què?
  Li faria front i si fagues falta sercaria ajuda.  Si fos molt extrem si que ho denunciaria, perque no vagui a més.

Dona d'aigua



DONA D'AIGUA


Es pentinava, 
entre grans parets rocoses,
la seva llarga cabellera, 
cantant, 
i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,
a la superfície,
per sentir la suavitat de l'aire 
i admirar els raigs de la lluna
(que contemplava).
Era una dona d'aigua, 
de fum,
amb bellesa temptadora:
si t'atrapava la seva mirada
et converties en una pedra.
El seu regne eren les profunditats 
de les aigües vidrioses
que brollaven de les fonts ufanes
(gran espectacle aquàtic).
La seva bellesa era un parany,
de fet, 
tota bellesa ho pot ser. 
Les pedres que trobeu vora 
estanys, 
llacs
o salts d'aigua,
són temptacions de qui no va poder 
resistir-se a l'encanteri 
d'una sinuosa dona d'aigua,
de fum.
Antònia Lladonet
1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.
 
Les dones d'aigua (també dites dones de fum i d'aigua, encantades, aloges, goges o paitides) són éssers de la mitologia catalana, figures femenines que habiten en indrets com estanys,torrents, salts d'aigua, fonts, boscanes,gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.

L'origen d'aquest moite és anterior a la dominació de Catalunya per l'imperi romá i és desconegut en gran mesura, arribant fins a l'actualitat influït per esdeveniments i creences posteriors. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana
2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.
 
 

La llegenda de "Dones d'Aigua"

Temps era temps, quan pels cims del Montnegre galopaven els centaures, faunes i sàtirs, on tenien les seves coves i feien l'amor amb orèades, dríades i nimfes, sota la frondositat dels arbres i vora les fonts i rierols, compartint la divinitat de la muntanya, encara teníem a Sant Iscle un punt per recordar aquell misteri que generació rere generació se'ns ha anat explicant.
A uns 3 Km de la plaça del poble, en direcció nord-oest, camí de Vallgorguina, vorejant un rierol, al sot de can Maresme, però propietat de ca l'Oller, s'hi troba un paratge fins fa pocs anys únic, on l'aigua havia format un gorg i una caverna que,  juntament amb la frondositat del terreny i l'espessa vegetació, li donaven un aspecte esotèric.  En ple dia tan sols algun petit raig de sol aconseguia filtrar-se entre tanta penombra i el lloc esdevenia encisador. Allà es deia que hi vivien les nostres dones d'aigua, les nimfes de bellesa indescriptible que a les nits de clar de lluna rentaven la seva etèria roba, estenent-la sobre l'herba tot cantant suau i dansant subtilment.
També temps era temps en què valents pastors, tenint cura dels ramats, passaven dies i nits per boscúries i valls i sabien de tots els recers de la muntanya. Un d'aquests pastors, jove i fornit, que descansava una nit vora la fresca de la riera, va  despertar de sobte, atret per unes veus dolcíssimes, i embadalit s'hi va anar acostant a poc a poc i sense fer fressa, fins a espiar un espectacle mai vist. Astorat i quiet contemplava la dansa d'unes dones bellíssimes, de cames i peus nus, de llargues cabelleres i embolcallades d'eteris vels que agitaven voluptuosament al compàs d'una música estranya i encisadora.
D'entre totes, se sentí pertorbat per una d'elles, que el descobrí en el seu amagatall, però sense trair-lo va continuar la seva dansa encara més exultant. Aquella nit llarga i curta alhora va neguitejar el pastor, que sols pensava en allò que creia un somni i no deixava de rondar pel mateix indret.
Al següent pleniluni tornà a sentir les harmonioses veus i tornà a veure la causa del seu encís. Cor-robat, sols tenia ulls per a ella. La dona evolucionava apropant-se al galant, fins que, com una alenada, acabaren fugint pel bosc, materialitzant el seu amor.
La goja va esperar un fill que havia de parir com engendrat per mortal, però arribat el moment les nimfes no tenien coneixements per ajudar la seva companya. Cridaven desesperades pel voltant del gorg, quan s'escaigué passar pel camí, sobre la fondalada, una velleta que vivia a can Patiràs, la casa més propera, i que bonament atengué els precs d'aquelles exòtiques dones.
Baixà a la riera i una d'elles tocà l'aigua amb una vareta. El gorg s'obrí per donar pas al seguici. Allà sota tot era llum: com si alhora haguessin sortit el sol, la lluna i tots els estels.
La dona de Can Patiràs va ajudar la jove goja a infantar, i les companyes agraïdes obsequiaren la providencial llevadora omplint-li el davantal amb quelcom que l'encuriosí, ja que precisament li posaren la condició de no mirar-ho fins arribar a casa.
Des de la sortida de l'aigua, sense mullar-se, fins a trobar altra vegada el seu camí, la dona es palpava la faldada preguntant-se mil vegades què hi podia haver. La curiositat va guanyar i el desencís la colpí: era segó. 
 S'ho va prendre com una befa i el llençà d'aquí enllà, perquè a casa en sobrava, i barbotejant seguí el camí indignada. Quan hi va arribar, la família es meravellà del davantal de l'àvia, ja que totes les arruguetes i pleguets on hi quedaren restes de segó, s'havien convertit en or puríssim. Enfollida tornà enrere per collir el que havia llençat i res va trobar-hi. A trompassades baixà a la riera, i es llençà a l'aigua desesperada, on va ésser engolida en càstig a la seva curiositat. Una altra tradició fa acabar la llegenda assegurant que can Patiràs sempre mes va ésser casa de bones anyades.
El jove pastor que va atemptar contra les divinitats boscanes va ésser condemnat a vagarejar per les muntanyes del Montnegre per sempre més; i per sempre més, en les nits de lluna plena, diu que s'escolten els planys tristos del jove enamorat buscant l'estimada, mentre vora el rierol crida la dona ofegada en la seva cobdícia.
3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.
 
1. Xerra de com es pantinava els cabells entre parets rocoses i respirava l'aire de la nit. 

2.Ella havia sortit de dins l'aigua per sentir l'aire i mirara la llum de la lluna.

3.Ella era una dona d'aigua preciosa que si et mirava et converties en pedre. 

4. Ella vivia sota l'aigua vidriosa a les profunditats.

5.Diu que la seva bellesa es una trampa i que tota bellesa o pot ser.

6.Les pedres que hi ha devora rius, estanys i fonts, són persones que no varen poder resistir mirar-les.
 
4. Per què eren perilloses?
Perque si les miraves i et miraven et convertien en pedre.
 
5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?
Són peresones que no soportaren la temptacio de mirar-les.

dimecres, 10 de gener del 2018

Poemes




Aquest vent no té pèls a la llengua.
Quan udola fa ta casa seua.
En malparlen portes i persianes.
Pel cel, mitjons, calçotets i calces.


1. Penja una imatge representativa del poema.
 Resultado de imagen de tornado
2. Tema del poema.
El vent.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Rima consonant,
4 versos.
36 sil·labes 
4. Cerca el significat de les paraules en negreta. 
udola- cridar, plorar 
malparlen- xerrar malament. 
 5. Opinió personal.
Es bonic perque les tormentes i el vent sempre m'han agradat.