1. Cerca i escriu la normativa completa sobre la dièresi, també les excepcions amb les quals ens podem trobar.

La dièresi és un signe gràfic (¨) que utilizem per marcar que cal llegir la u davant de la e als diftongs creixents i per desfer un diftong decreixent.
Fixa't que posem dièresi a: qüe, qüi, güe, güi per tal que quan llegim el mot soni la u. Per exemple:
          Adeqües, adeqüis; paraigües, pingüí
Observa que no fem servir mai la dièresi davant de a o de o ja que en aquests casos igualment llegiríem la u. Per exemple:
          Adequar, adequo; paraigua

 La dièresi és un signe gràfic que també serveix per marcar que s'ha de desfer un diftong decreixent. Un dels motius es dóna quan l'accent fonètic cau sobre la i o la u. Si no les podem accentuar es recorre a la dièresi. Per exemple:
          Països (però país), peüc, ruïnes, cruïlla
Vigila que mai no posem dièresi a:
          Les terminacions d'infinitiu i gerundi. Per exemple: trair, agraint, traduir, traduint
          Els sufixos -isme, ista, llevat el mot proïsme. Per exemple: egoisme, egoista

  Si accent i dièresi coincideixen en una mateixa vocal cal posar només l’accent.
Exemples: veí, país, reduíem, Lluís, agraíssiu, lluíssim

 No cal posar la dièresi en la i de les terminacions verbals -ir, -int (infinitiu i gerundi), així com en la i de les terminacions de futur i condicional dels verbs acabats en -ir

 No cal posar la dièresi en la i dels sufixos -isme i -ista.

 Tampoc cal posar-la en les paraules que acaben amb els sufixos llatins -um i -us

  No cal posar-la després dels prefixos anti-, auto-, co-, contra-, re-, semi-, i dels altres prefixos acabats en vocal.