Comprensió lectora
Aquell
matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava pensar. Les
ordres al seu cervell arribaven amb retard i això ralentitzava els seus
moviments. El primer cap a la cuina, a per un cafè amb llet i una
d’aquelles meravelles farmacèutiques que miraculosament fan desaparèixer
el dolor.
S’esperà
uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taula, mentre
suportava lentament el sorollet de la cafetera que s’anà convertit en un
piulet agut i penetrant.
Aturà
el foc i començà aquell petit ritual de cada matí per poder començar el
dia amb força i energia, o almenys això es pensava. Res de menjar, la
seva fam, dormilega, encara no havia despertat.
Prengué
la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a veure’s el cafè amb
llet, que tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva
barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins
arribar a Ítaca.
El
viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en
un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el
pàncrees) i uns llampecs (el fetge) sacsejaren la barca que quedà
destrossada. sense pietat.
Un
cop arribada la calma, la barca, molt atrotinada, surà a la deriva cap a
ponent (l’intestí prim) però un cop de vent li canvià el sentit cap a
llevant (l’intestí gros). I finalment, només una part fragmentada arribà
a Ítaca (l’anus), la resta es quedà per sempre més presa de la mar.
Aixecà el cap, i com per art de màgia, tot restà en calma. El seu mal de cap s’havia esfumat.
Carolina Ibac
1. Cerca una imatge que s'adigui amb el contingut d'aquest text.
2. Explica el contingut del text.
Explica la aventura de la pastilla que li llevaria el mal de cap.
3. Opinió personal.
Es una versio diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada