Poesia de tardor
Parlar amb la branca
Com demanaria
que vingués tardor
amb un aire dolç,
un polsim de joia.
Parlar, amb la branca,
per fer li saber
que dalt s'està bé,
però el vol m'agrada.
Eixiria així,
sense massa por,
a trobar la ri ba.
Em vull a ma nida
a sentir el dolor
si reto al camí.
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
Xerra de com arriba la tardor amb el fret i la caiguda de fulles de la branca.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Rima (consonant)
Versos: 14.
Síl·labes: 73.
4. Opinió personal.
No m'ha agradat gaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada